International Yehudi Menuhin Foundation- IYMF, Bèlgia

Das jekh glàso e biglasenqonen

Vazdini kotar o Lord Yehudi Menuhin, jekh kotar o po bare violinìstǎ e 20-tone śeliberśesqo, o International Yehudi Menuhin Foundation (IYMF) sas stabilizime sar maśkarthemutni asociàcia bi-lovikane reseça k-o 1991 and-i Bruksèla.

I mìsia e IYMF-aqi si te del zor o lipe somʒanipnasqo, i eksprèsia aj o pinʒaripe e kulturalone minoritetenqo, te inkerel i ròla e artenqi and-o dostipe aj te uśarel o evroputne mola, vaś te vazdinǒn zorale phurta maśkar o kultùre. 

www.menuhin-foundation.com

Fondazione Nazionale Carlo Collodi

I Fondazione Nazionale Carlo Collodi (FNCC) si jekh asociàcia bi-lovikane resesqi vazdime k-o berś 1962 aj deklarime kotar o berś 1990 sar Kulturàlo Institùti Nacionalone Interesesqo. 

Lesqe resa pal-o statùti si te buxlǎrel i buti so kerda o Carlo Collodi, specialone fokuseça p-i Aventùra e Pinokiesqi, savi avili i po rinćhibǎrdi pustik ćhavrrikani and-o sundal. 

Podur sar i kreàcia aj i administràcia e Tematikone Parkesqi pa-o Pinòkio, i FNNC vazdina jekh buxlu ekspertìza p-i promòcia aj o akcèsi k-i kultùra aj o oportunitète e siklǒvipnasqe vaś o profesòrǎ e śkolenqe, o tikne aj lenqe famìlie. Kotar o 1962, i FNNC kerel buti pal-i promòcia aj o zorǎripe e tiknenqe edukaciaqo prdal i literatùra aj o àrti.  

http://www.pinocchio.it/fondazionecollodi/

Universitèta e Florenciaqi, Departamènti e Edukaciaqo aj e Psixologiaqo

O Departamènti eEdukaciaqo aj e Psixologiaqo k-i Universitèta e Florenciaqi vazdisàilo k-i Januàra 2013 pala jekh reorganizàcia e italianikane sistemesqi e universitarone edukaciaqo. A akaja nevi institucionàlo struktùra bazonel pes p-o ʒantrikano aj siklǎrikano barvalipe  duje strukturenqo save ekzistuin sas po anglal : o Departamènti e Edukacienqe Ʒantrimatenqo,  Kulturàlo Procèsi aj Formàcia, vazdime k-o 1988, thaj o Departamènti e Psixologiaqo, vazdime k-o 1987.

O institucionàlo àkse e Departamentesqe isi:

1. Rodipe
2. Edukàcia aj Formàcia
3. Nakhavipe e ʒanimatenqo aj internacionalizàcia e rodipnasqi

Nevikani metòda inter aj transdisciplinàro and-o rodipe aj o siklǎripe

http://www.scifopsi.unifi.it/vp-190-presentazione.html

Pfefferwerk Foundation

I Pfefferwerk Foundation si jekh privàto orgànizacia bi-lovikane reseça vazdime k-o 1999 aźutipnaça kotar o Fòro e Berlinesqo. 

O res e fondaciaqo Pfefferwerk si te del pi kontribùcia k-o ververipe, o barabaripe e śansenqo aj o lokàlo ʒamavipe and-o fòro e Berlinesqo uśarindor i sociàlo kohèzia, partikular and-o po ćorre zòne e germanikane śerutne forosqe. O manuśikane aj o lovikane rezùrse e Fondaciaqe si dine vaś o zorǎripe e śajutnimatenqo maśkar o populàcie po ćorre (terne, migràntǎ, ʒuvlǎ, refugiàtǎ) vaś o federǎripe e akcesesqo k-o butǎripe aj o ʒamavipe e projektenqo save putren butǎqe thana. 

O sektòrǎ e Fondaciaqe aktivitetenqe isi:

• Protèkcia e naturaqi
• Protèkcia e monumentenqi
• Edukàcia
• Komunitàro buti inter-generacionàlo (aźutipe e tiknenqe aj e ternenqe, sociàlo aźutipe)
• Kultùra
• Internacionàlo halǒvipe

I Fondàcia Pfefferwerk si somʒeni and-i evroputni drakhin REVES - Europen Network of Cities & Region for the Social Economy  (http://www.revesnetwork.eu/members.php)

http://www.stpw.org/

ERIO European Roma Information Network

O ERIO, Evroputni Viramlin Informaciaqi pal-o rroma, si jekh maśkarthemutni organizàcia vaś  brakhipe aj advokàcia, vazdime k-o 2003 aj bazome k-i Bruksèla. O ERIO kerel i promòcia e publikone aj politikane debatesqi p-o pućhimàta phandle e rromença, dindor, p-i jekh sèria politikane subjektenqi, faktuàlo informàcie sanikane karing o institùcie e evroputne uniaqe, o civilone organizàcie rromane, o raipnikane avtoritète aj o maśkar-raipnikane organìzme. 

www.erionet.eu

And-i kolaboràcia e drakhinǎça MUS-E (Bèlgia, Germània, Itàlia, Spània)

I drakhin MUS-E (Muzìka-Evròpa) sas dini drom k-o 1993 kotar o Lord Menuhin aj si k-o ilo e iniciativenqo so lel i Maśkarthemutni Fondàcia Yehudi Menuhin (IYMF). I drakhin MUS-E si jekh informàlo drakhin artistikone edukaciaqi savi kerel buti aźutipnaça kotar 1000 artìstǎ, kotar sa o kultùre aj sa o disciplìne (khelipe, plastikone àrtǎ, teàtro, muzìka, cìrko) aj savi kerel buti k-o po but sar 450 jekhtikane śkòle, azbandor sarkon berś po but sar 50 000 tikne p-o 12 Thema.

Akana po but sar 20 berś, i progràma MUS-E vazdel i sociàlo integràcia thovindor o àrte and-i śkòla vaś te ʒamavel i kreativitèta e tiknenqi, save butivar si kotar phare trujalimàta, te mestǎrel lenqo kreaciaqe potenciàlo aj te ćhinel o drom ajal e nasule zorǎqo, e rasismesqo aj e socialone ekskluziaqo.